ÀMBIT BIOSOCIAL

DESENVOLUPAMENT FÍSIC DELS INFANTS

El desenvolupament és el procés a través del qual es produeixen canvis en l’estructura, el pensament o el comportament d’una persona deguts a influències biològiques i ambientals. El correcte desenvolupament pot ser variable d’un infant a un altre, però tot i això tots segueixen un ordre invariable.


EL CERVELL

Per tal d’entendre com evoluciona el desenvolupament, primer que res us explicaré la implicació que té el cervell en aquest procés.

El cervell té tres parts:

-       Tronc cerebral: encarregat de l’equilibri i la coordinació.

-       Cerebel: encarregat de la respiració i la deglució.

-       Cervell: inclou els dos hemisferis i els nervis que els connecta.







Els hemisferis estan recoberts per l’escorça cerebral o còrtex. Aquesta és l’encarregada de controlar les accions voluntàries.

L’escorça està dividida per regions, i questes maduren a ritmes diferents. La primera àrea a madurar és la motora (moviment), seguida per la sensorial(sentits) i finalitzant amb les associatives(comunicar els dos hemisferis).

LLEIS DEL DESENVOLUPAMENT

La maduració del sistema motor segueix unes lleis i uns patrons determinats: 

Llei de maduració cefalocaudal: estableix que el desenvolupament va des de la part superior del cos a la inferior. Les parts més properes al cap, es controlen abans.

Llei de desenvolupament pròxim-distal: estableix que el desenvolupament va de la part corporal central a les més allunyades.

Llei d’activitats en massa a les específiques: estableix que el desenvolupament va de la utilització dels músculs grans als més petits. Els moviments vasts donen pas als moviments precisos.

Llei dels flexors i extensors: estableix que en el desenvolupament té primícia el moviment dels músculs flexors. Agafar és anterior a deixar.
Aquests quatre principis que regulen el creixement no són estàtics, sinó que influeixen contínuament en el desenvolupament motor.

El desenvolupament físic es refereix als canvis corporals que experimenta l’ésser humà, especialment en pes i alçada, i en els què estan implicats el desenvolupament cerebral, ossi i muscular. És un procés continu però no uniforme.


EL CAP

El perímetre cefàlica al néixer, té una mitjana de 35 cm. Als sis mesos augmenta uns 10 cm, i uns tres cm fins als 12 mesos. 

A l’any el perímetre cefàlic i toràcic s’igualen.


L’ALÇADA

La talla mitjana al néixer és de 50 cm.

Com a mitjana, a l’any s’incrementa un 50%.

Després es dóna una disminució gradual fins a l’edat de 10 anys en les noies i 12 anys en els nois.

Les diferències importants d’alçada entre nois i noies apareixen durant l’adolescència.

EL PES

 
Els nens, normalment, pesen al néixer al voltant de 3'4 kg. 

Als 5 mesos han doblat el seu pes, el tripliquen l'any, i gairebé el quadrupliquen als 2 anys. 
  
Els increments anuals són molt constants entre els 2 i 6 anys, entre 2,7 i 3,2 kg. cada any.  

Dels 6 als 11 anys, incrementen aproximadament 2,5 kg. l'any.

 

ELS OSSOS

La composició òssia experimenta un enduriment progressiu en funció de l'edat, encara que no totes les parts de l'esquelet creixen i maduren al mateix ritme. Les parts que abans maduren són el crani i les mans.   

Les cames no finalitzen el seu creixement fins al final de l'adolescència.   

L'edat òssia és un criteri diferencial per discriminar entre els nens de talla baixa i els nens amb un ritme de creixement lent. 



LA MUSCULATURA

El desenvolupament físic està condicionat pel desenvolupament muscular, seguint les lleis del desenvolupament prèviament esmentades, de tal manera que els músculs de cap i coll maduren abans que els del tronc i les extremitats.   

La maduració del teixit muscular és molt gradual durant la infantesa i s'accelera a l'inici de l'adolescència.   

El moment més àlgid d'acumulació de greix es sol observar als 9 mesos. Posteriorment, fins als 8 anys els nens perden teixit gras i es van fent més prims. A partir d'aquesta edat es presentaran diferències en l'acumulació de greix en funció del sexe. 

 
 


ELS REFLEXOS

Un reflex és un sistema de control biològic que lliga un estímul amb una  resposta per mitjà d'un arc reflex. El nen té una sèrie de reflexos al moment de néixer.   

Els reflexos que tenen més importància per a la supervivència i el desenvolupament psicològic del nen són el reflex de succió i el de prensió, i es converteixen en activitats voluntàries a partir del segon quadrimestre.  

El reflex de succió: Permet que pugui alimentar-se. Quan el nen toca algun objecte amb la boca començarà a xuclar.  

El reflex de succió es produeix juntament amb el de cerca (de gir de cap) i el de deglució. En el reflex de cerca, quan alguna cosa toca la galta o els llavis, el nen gira el cap en aquesta direcció per agafar-ho amb la boca. El reflex de deglució li permet engolir.  

El reflex de prensió: tendeix a tancar la mà prement amb força qualsevol objecte que toqui el palmell de la ma.  

Hi ha un altre grup de reflexos que es mantenen al llarg de tota la vida per a la supervivència com, tossir, parpellejar o badallar.

Un últim grup, que desapareixen al cap d’uns quants mesos i que no podem atorgar finalitat adaptativa:  

El reflex de Moro: és la conseqüència de qualsevol canvi imprevisible i brusc que produeix un sobresalt. El nen tira el cap enrera, arqueja l’esquena i estira les cames i els braços per després tancar-los ràpidament. Està present fins els 3 o 4 mesos. 

El caminar automàtic: si tenim agafat el nen per les aixelles, de manera que les plantes dels peus quedin posades sobre una superfície plana, el nen fa com si caminés, però sense moure’s de lloc. Apareix al quart dia de vida i desapareix entre el 4rt i 6è mes. 

El reflex de Babinski: quan se li toca la planta del peu des del taló cap als dits, el bebè obre els dit en forma de ventall, separant el dit polze. Aquest reflex desapareix cap als 8-10 mesos.   

El reflex de nedar: es produeix si posem el nen boca avall a l’aigua. El nen realitza moviments de natació coordinats. A més, no engolirà aigua. Desapareix després dels 6 o 7 mesos.

DESENVOLUPAMENT SENSORIAL

L’infant experimenta els primers contactes amb el món a través dels sentits des de que és a l’interior del ventre de la mare, això vol dir quedes d’abans de nèixer ja s’està formant la nostra personalitat. L’infant coneix el medi a partir dels sentits.

Les sensacions són el primer pas en el procès de formació de les funcions cognitives i afectives. Els Sentits ajudaran a l’infant a construir-se com a ésser i a pensar-se com una totalitat, qualsevol cambi que afecti a un delssentits modificarà a tota la resta.

Ordre aproximat del desenvolupament dels sentits:

EL TACTE

Transmet informació de les qualitats palpables dels objectes. Permet reaccionar davant canvis de temperatura, humitat i pressió, a més de permetre l’exploració voluntària.
 
Mitjançant el tacte comença la comunicació amb l’entorn. L’òrgan receptor és la pell.
La percenció tàctil és l´’us del tacte per explorar l’entorn:

  •  Primers mesos exploren amb la boca.
  • Mes endavant prefereixen explorar amb les mans i cap als 9 o 10 mesos reconeixen objectes amb les mans. 
-       Possibles trastorns del tacte:
  •  Insensibilitat tàctil: calor, fred, dolor...

EL GUST I L’OLFACTE

Tots dues estan mot desenvolupats des del naixement. Es a partir del cinquè mes, qual l’olfacte i el gust es desenvolupen i funcionen conjuntament.
 
Respecte al gust, evolutivament ha estat preparat per a discriminar aliments tòxics. Els infants prefereixen els gusts dolços, to i que a partir del quart mes de vida comencen a tolerar el salat. L’òrgan receptor és la llengua.

Possibles trastorns del gust:
  • Hipoagèusia: disminució de la sensibilitat gustativa.
  • Agèusia: falta de sensibilitat gustativa.
  • Paragèusia: mala interpretació dels gustos.
Respecte a l’olfacte, els infants prefereixen les olors dolces i responen amb desgrat a les olors fortes.  A partir dels 6 dies, els bebès són capaços de diferenciar l’olor de la seva mare de la de les altres persones. L’òrgan receptor és el nas.

Possibles trastorns del olfacte:
  • Insensibilitat: pèrdua total o parcial de la capacitat olfatòria.
L’OÏDA

L’aparell auditiu està preparat aproximadament a meitat de l’embaràs. Al néixer es localitza la font del so de forma reflexa, però a partir del segon mes realitza moviments voluntaris de localització.

Pot percebre sons des del naixement. Els bebès solen estar atents a la veu humana, i els sons baixos i rítmics el tranquil·litzen. A més, els recent nascuts diferencien la veu materna d’altres veus. L’òrgan receptor és l’orella.

Al néixer són capaços de diferenciar els fonemes de totes les llengües, tot i que a partir de l’any de vida ja té dificultats per a discriminar els sons que no pertanyen a la llengua materna.
 
Possibles trastorns de l’oïda:

Segons la localització:

-         Alteracions de transmissió (oïda externa o mitjana)
-         Alteracions de percepció (oïda interna)

Segons el grau de funcionament:

-  Sordesa total: pèrdua d’audició per destrucció bilateral de les estructures acústiques.
-         Hipoacúsia: pèrdua d’audició unilateral o bilateral en diferents graus.

Graus de sordesa:

-         Lleugera: pèrdua auditiva de menys de 40 dB.
-         Mitjana: pèrdua auditiva entre 40 i 65 dB.
-         Severa: pèrdua auditiva entre 65 i 85 dB.
-         Profunda: pèrdua auditiva de més de 85 dB.

 LA VISTA

La vista és un dels sentits que més es desenvolupa al llarg del primer any:

  • Agudesa visual: al néixer l’agudesa visual és molt menor que la d’un adult, però a l’any haurà assolit el seu màxim desenvolupament. Al principi la capacitat d’enfocar també és limitada, ja que veuen bé els objectes que tenen a uns 20 o 25 cm.
  • Percepció del color: al néixer són sensibles al color i prefereixen colors vistosos que no pas el gris.Cap als dos mesos ja són capaços de discriminar tots els colors i als tres anys mostren preferències cromàtiques.
  • Visió binocular:  és la capacitat per a enfocar amb els dos ulls cap a un mateix punt. Durant els 6 primers mesos millora gradualment.


ESTIMULACIÓ SENSORIAL DE 0 A 3 ANYS

EL TACTE

-       0 a 6 mesos.

-         Elements: peluixos, mòbil i manta tàctil, sonalls, objectes penjats...
-         Activitats: massatges, pessigolles, carícies...

-       6 a 12 mesos.

-         Elements: teles, diferents papers, joguines d’esponja dura...
-         Activitats: proporcionar diferents textures per que experimenti.

-       12 a 18 mesos.

-         Elements: encaixos, torres...
-         Activitats: caminar per diferents superfícies.

-       18 a 24 mesos.

-         Elements: contes tàctils, jocs de classificació...
-         Activitats: experimentar amb aigua, arena...

-       24 a 36 mesos.

-         Elements:jocs de classificació, discriminació, encaixos, dòmino sensorial...
 -        Activitats: ensenyar a identificar i posar nom als elements que s’utilitzin.

EL GUST

-       0 a 6 mesos.

-         Activitats: proporcionar llet, ja que percep el dolç. als 4 mesos introduir farinetes de fruita, ja que comença amb l’àcid i l’amarg.

-       6 a 12 mesos.

-         Activitats: començar amb carn, verdura, cereals... ja que comença a percebre el salat.

-       12 a 18 mesos.

-         Activitats: introduir nous aliments i condiments.   
     
-       18 a 24 mesos.

-         Activitats: presentar nous aliments, amb gustos, sabors i textures diferents, fent-li provar i verbalitzar el nom.

-       24 a 36 mesos.

-         Activitats: tastar fruites, preguntar com es diu i si els agrada el gust.


L’OLFACTE

-       0 a 12 mesos.

-         Elements:cotons, aromes, perfums, canyella, nou moscada...
-         Activitats: proporcionar cotons mullats amb fragàncies i aromes diferents. 

-       12 a 18 mesos.
 
-         Elements: fruites i altres aliments.
-         Activitats: obrir pots d’olor diferent.

-       18 a 24 mesos.

-         Elements: aromes, aliments...
-         Activitats: les mateixes activitats però ja no de manera individual, sinó en petits grups.

-       24 a 36 mesos.

-         Elements: fruites, aromes familiars, aliments...
-         Activitats: donar a olorar diferents aliments i verbalitzar el nom. Després es pot fer amb ells ulls tancats o tapats.

L’OÏDA

-       0 a 6 mesos.
-         Elements: sonalls, peluixos, mòbils i mantes musicals...
-         Activitats: fer sonar elements(d’un en un) al voltant del bebè.

-       6 a 12 mesos.

-         Elements: pilotes sonores, diferents papers...
-         Activitats: deixar a la catifa musical o cantar cançons infantils.

-       12 a 18 mesos.

-         Elements: instruments de percussió.
-         Activitats: deixar que produeixin sons per ells mateixos i amb l’ajuda de l’adult també.

-       18 a 24 mesos.

-         Elements: instruments de percussió.
-         Activitats: fer sonar xiulets, trompetes...

-       24 a 36 mesos.

-         Elements: jocs de reconeixement sonor, instruments...
-         Activitats: tocar diferents instruments, després estant d’esquena identificar quin és.



LA VISTA

-       0 a 6 mesos.

-         Elements: globus, catifes, miralls titelles, mòbils...
-         Activitats: moure objectes amb colors vius d’un costat a l’altre.

-       6 a 12 mesos.

-         Elements: pilotes, nines, galledes...
-         Activitats: ajudar a mirar-se al mirall.

-       12 a 18 mesos.

-         Elements: torres amb diferents colors i formes.
-         Activitats: incitar a crear torres d’elements.       

-       18 a 24 mesos.

-         Elements: jocs de classificació, puzles, contes...
-         Activitats: llegir un conte mostrant els dibuixos.

-       24 a 36 mesos.
 
-         Elements: encaixos, blocs, dòminos, jocs de parelles, jocs d’enfilar...
-         Activitats: identificar i classificar objectes iguals.









Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada