ÀMBIT COGNITIU

TEORIA DE PIAGET

Piaget, psicòleg experimental, organitza el desenvolupament evolutiu dels processos cognitius que són la base de la intel·ligència.

Piaget distribueix les diferents etapes dels infants en quatre períodes, però nosaltres us explicarem 2, els quals són els que ens influeixen en la nostra etapa:

-        Període sensoriomotor:

Fa referència al període que engloba des de el naixement fins als dos anys d’edat.

Aquest període compren 6 subestadis:

o   Subestadi 1: naixement a 1 mes

Exercici dels reflexes

            o   Subestadi 2: 1 a 4 mesos

Desenvolupament esquemes: es desenvolupen sobre el propi cos.

                            o   Subestadi 3: 4 a 8 mesos

Descobriment dels procediments: es desenvolupen sobre els objectes.

o   Subestadi 4: 8 a 12 mesos

Conducta intencional: implica que el nen es mogui. 

o   Subestadi 5: 12 a 18 mesos

Novetat i exploració: explora sobre els objectes

o   Subestadi 6: 18 a 24 mesos

Representació mental: resolen problemes cognitivament

       - Període Preoperacional

Fa referència al període que engloba des dels dos anys fins als set anys d’edat.

Pot pensar en fets o en persones absents.

Es dona un pensament representacional:

•          El joc simbòlic: representació de diferents papers socials (personatges de la fantasia o en fets reals de la vida del nen)
•             El  llenguatge: ús de paraules referents a activitats i a esdeveniments.

•      Pintures i imatges mentals: dibuixar ralles i més endavant objectes reals o persones.

També es donen els conceptes numèrics, on comencen a utilitzar els nombres com a eines del pensament.

En aquest període solen:

-        Percebre, entendre i interpretar el món a partir d’ells mateixos (egocentrisme).

-        Fixar l’atenció en un sol aspecte de l’estímul (centralització).

-     Basar els seus judicis en l’aspecte perceptual i no en la realitat i el pensament és menys rígid (rigidesa de pensament).

El llenguatge

El llenguatge és un potencial instrument d'estructuració i desenvolupament del funcionament intel·lectual. 

El llenguatge el podem dividir en períodes:

• Del naixement als 2 mesos: Produeixen sons fisiològics com plorar, cridar, riure, etc.

• Dels 2 als 6 mesos: Produeixen sons vocàlics, els quals es coneix com a balboteig.

• Dels 6 als 10 mesos: Apareixen els balboteigs amb sons vocàlics i consonàntics repetits en síl·labes. També comencen a aparèixer els primers gestos.

• Dels 10 als 12 mesos: Comencen a unir síl·labes diferents, és el que es coneix com a xerrameca.

• Dels 12 als 18 mesos: Cap als 12 mesos ja saben dir una o dues paraules i cap als 18 mesos sap unes 50 paraules. Encara continua la xerrameca.

• Dels 18 als 21 mesos: ja sabran unes 100 paraules.

• Dels 21 als 24 mesos: ja saben utilitzar frases de dues paraules, el que es coneix com biverbal.

Aspecte morfosintàctic

• A l'any comencen amb el discurs telegràfic.
  
  
• L'estrucura de les seves oracions són:

1. Primer: Verb - subjecte - objecte
2. Segon: Subjecte - verb - objecte

• Als dos anys les oracions tenen quatre elements
• Als tres anys ja han assolit les principals regles del seu idioma.

Aspecte fonològic

• Els nens als dos anys dominen les vocals i algunes consonants. Les consonants més díficil de dominar són els fricatius i els vibrants.

La teoria de Vygotsky

 

 La teoria de Lev Vygotsky és la sociocultural de la formació de les capacitats psicològiques superiors, de la qual li dona importància al medi social segons l’ambient en què el subjecte es desenvolupa.

Així el procés de socialització en els seus diferents contextos com poden ser: l’escola, la família… el que transmeteix als infants els valors, els costums i tota la cultura en general de la societat a la qual pertany.

El nen naix amb les habilitats elementals que necessita com l’atenció, la percepció i la memòria, a més el seu coneixement es construeix entre les persones a mesura que interactuen, on el mitja principal d’aquest desenvolupament és la interacció amb els companys i familiars més propers del seu entorn. Pel qual aquestes interaccions i les habilitats innates de l’infant són les que formen les funcions socials superiors que he nomenat a anteriorment.

Vygotsky considera cinc conceptes que són fonamentals:

• Les funcions mentals

Les funcions mentals inferiors són amb les quals naixem són funcions naturals que estan determinades genèticament. El comportament derivat d’aquestes funcions és limitat i està condicionat pel que podem fer.

Les funcions mentals superiors s’adquireixen i es desenvolupen mitjançant la interacció social en la qual com major és el coneixement que s’adquireix, més possibilitats d’actuar té i més potencial de les funcions mentals, a més les funcions superiors són intervingudes culturalment.

• Les habilitats psicològiques

Les funcions mentals superiors es desenvolupen i apareixen en dos moments:

Primer, les habilitats psicològiques s’adquireixen en un context social, després s’internalitzen.
Vigotsky proposa també la idea de la doble formació, en defensar de tota funció cognitiva apareix primer en el pla interpersonal i posteriorment es reconstrueix en el pla interpersonal, és a dir s’aprèn interaccionant amb les demes i es produeix el desenvolupament quan interiorment es controla el procés, integra’n noves competències a l'estructura cognitiva existent.

• La zona de desenvolupament proper

Aquesta zona no és més que la distància que hi ha entre el nivell real de desenvolupament, determinat per la capacitat de resoldre problemes sense l'ajuda de ningú, i el nivell de desenvolupament potencial està determinat per la capacitat de resoldre problemes amb l’ajuda d’un company o adult més capaç.

Per tant el desenvolupament proper és la distància que a recorregut entre el que ja sap i el que pot aprendre si el medi li proporciona els recursos necessaris.

Aquests recursos li vindran donats pel procés d'interacció social amb altres persones, ja siguin adults o no, que actuaran de mediadors i facilitaran d’aquesta forma el desenvolupament de les seves capacitats.

• Les eines del pensament

Totes les cultures posseeixen les seves pròpies eines tècniques i psicològiques que transmeten als infants interaccions socials, que al mateix temps moldejen la ment.

Els nombres, les paraules i altres sistemes de símbols són exemples d'eines psicològiques. Els sistemes lògics, les normes i convencions socials, els conceptes teòrics, els mapes, els gèneres literaris i els dibuixos.

• La mediació

La mediació és una forma de resoldre conflictes entre dues o més persones, amb l'ajuda d'una tercera persona imparcial, el mediador. La finalitat dels mediadors és satisfer les necessitats de les dues parts que disputen, conduint el procés de comunicació ambo passos senzills passos en els quals, si les parts col·laboren, és possible arribar a una solució en la qual tots guanyin o, almenys, quedin satisfets. Les característiques de la mediació són que és de manera voluntària, és confidencial i està basada en el diàleg.

El desenvolupament cognoscitiu és el resultat d’utilitzar els instruments culturals en les interrelacions socials i saber entronitzar-les i transformar-les mentalment.