ÀMBIT PSICOSOCIAL

 El desenvolupament socioemocional i afectiu durant la infantesa

QUÈ ÉS L'AFERRAMENT?

L’aferrament és el vincle afectiu que el nadó estableix amb una o varies persones que s’ocupen d’aquest, que cobreixen les seves necessitats bàsiques, el cuiden i li donen seguretat emocional. Aquestes persones s’anomenen figures d’aferrament i generalment són el pare o la mare. 

A més, existeix una jerarquia entre aquestes figures ja que es parla de “cuidador principal” que és aquella figura per qui l’Infant sent preferència.

Així, l’aferrament és una conducta que assegura la supervivència de l’espècie humana. Per tant, té una rellevança universal, ja que la importància del contacte continu amb el nadó, les seves necessitats i la sensibilitat de les seves demandes estan presents en tots els models de criança, amb algunes variacions segons el medi cultural, però mantenint-se la universalitat de la importància de l’aferrament.

 

FASES PER AL DESENVOLUPAMENT

En la formació d’aquest vincle es distingeixen quatre fases imprescindibles per al desenvolupament normal:

• Fase de pre-aferrament: (0 a 6 setmanes): el nadó té preferència pels estímuls humans i, en especial, pel rostre humà. No obstant, no es pot parlar encara d’aferrament, ja que el nadó no reconeix les figures, encara que reconeix les olors  i la veu de la seva mare. Per tant, el nadó es sentirà bé acompanyat de qui cobreixi les seves necessitats primàries independentment de qui sigui.

• Fase de formació de l’aferrament (6 setmanes a 6-8 mesos): el nadó manifesta preferència per les persones familiars i encara no refusa a les persones desconegudes. La interacció privilegiada és amb la mare, la qual comença a ser reconeguda per l’infant donant les proves de: somriure diferencial, vocalitzacions diferencials i plor diferencial. A més, quan la mare marxa, plora i quan aquesta torna, es calma.

• Fase de l’aferrament ben definida (6-8 mesos a 18-24 mesos): l’infant al principi de la fase demostra l’ansietat de la separació quan la figura d’aferrament s’allunya i, associat a ella, al final de la fase, demostren la por a les persones estranyes: ploren davant els desconeguts i cerquen la figura d’aferrament.

• Fase de formació d’una formació recíproca (a partir de 18-24 mesos): al llarg del seu desenvolupament els infants van construint representacions mentals dels objectes, les persones i els fenòmens del seu entorn. En aquest moment ja han elaborat una representació interna del vincle d’aferrament establert. 

 

TIPUS D'AFERRAMENT

A continuació, es mostren els quatre tipus d’aferrament:

1.  Aferrament segur: Els infants amb aferrament segur exploren i juguen sense por ni angoixa mentre la mare està amb ells. Es mostren ansiosos durant el primer moment en què la mare surt de l’habitació, busquen el seu contacte i mostren alegria quan la mare retorna. Després del retrobament, tornen a jugar i exploren l’entorn.
   
2. Aferrament insegur ambivalent: Mentre la mare està amb ells, aquests infants busquen la seva proximitat i no juguen ni exploren l’entorn. Quan la mare surt de l’habitació, s’angoixen molt i es mantenen enfadats quan aquesta torna, plorant i sense poder ser consolats fàcilment.
3. Aferrament evitatiu: Aquests infants no fan massa cas a la mare quan aquesta es troba amb ells, i tampoc ploren. No es mostren inquiets davant els estanys i quan retorna la mare no la busquen. 
4. Aferrament desorganitzat: Els infants que tenen aquest patró de conducta són els més insegurs i desorientats. Tenen conductes confuses i contradictòries, evitant per exemple a la mare quan hi és, o allunyant-se d’aquesta quan apareix la persona estranya.

El desenvolupament de la personalitat

A continuació explicarem les tres teories clàssiques sobre el desenvolupament de la personalitat dels infants:

FREUD

Per a Freud, el desenvolupament de la personalitat està lligat al curs de les pulsions sexuals, entenent la sexualitat com a energia vital en connexió amb l’afectivitat.

• Etapa oral (0 a 18 mesos)

La localització de la libido se centra en les activitats orals sent la succió (xuclar-ho tot) la font de plaer. A través de la succió, el nen va interpretant parts del món exterior, com una forma de coneixement del que l’envolta.

En aquesta fase, les úniques relacions que estableix serà amb la mare.

Una fixació em aquesta etapa donarà origen a una personalitat dependent,

insegura, passiva, ansiosa, etc.

• Etapa anal (18 mesos a 3 anys)

La localització de la libido se centra en les activitats anals (expulsió – retenció). Un fet important en aquesta etapa està associada a l’educació del control d’esfínters, en la que són molt importants les actituds educatives per part dels pares.

Una fixació en aquesta etapa donarà origen a una personalitat obstinada, ordenada, hostil...

• Etapa fàl·lica (3 a 6 anys)

La localització de la libido se centra en els òrgans genitals. És el moment en què tots els nens senten interès pels seus òrgans genitals. Es descobreixen les diferències sexuals.

Es dóna el Complex d’Edip (en el nen) i el Complex d’Electra (en la nena).

ERIK ERIKSON

Va ser un psicoanalista que va ressaltar més els aspectes socials i culturals que els biològics i que es va interessar sobretot pel modelatge social del “jo” al llarg de la vida humana.

Identifica cada etapa del desenvolupament emotiu per la classe de crisi psicosocial que pugui produir-se:

• Confiança Bàsica vs. Desconfiança. (0 a 18 mesos).

• Autonomia vs. Vergonya i Dubte (18 mesos a 3 anys).

• Iniciativa vs. Culpa (3 a 5 anys).

WALLON

Estudia el desenvolupament de a personalitat a través d’una sèrie d’etapes:

Etapa o període sensomotor (0 a 3 anys): l'infant actua amb els objectes i amb el domini de la paraula, s'inicia el simbolisme i la capacitat de representació que el portarà en l'estadi del personalisme a adquirir la capacitat de situar-se en relació amb els altres i prendre consciència de la seva pròpia personalitat. 

a) Fase de la impulsivitat motriu (0-6 mesos)

b) Fase emocional (6-12 mesos)

c) Fase sensomotor projectiva 1-3 anys).

Etapa del personalisme (3 a 6 anys): es produeixen canvis sensibles en l'afectivitat de l'infant que ha realitzat la primera conquesta del món immediat que l'envolta i ja és capaç d'anticipar satisfaccions o frustracions viscudes o probables.

 

a) Fase d’oposició (3 anys).

b) Fase de gràcia (3-4 anys).

c) Fase d’imitació dels models adults (4-5 anys).