divendres, 30 de maig del 2014

En qui recau la responsabilitat d’educar els nens?



Abans d’assignar la responsabilitat d’educar el infants, és imprescindible conèixer el seu significat, ja que a sovint és un concepte que es confon amb el d’ensenyar.
Educar és formar en idees i creences, estimular l'esperit crític, transmetre valors, etc.
Ensenyar, en canvi, és transmetre una sèrie de coneixements, de sabers, fixats i programats per nivells.

Després d’haver aclarit aquests dos conceptes, ja és més fàcil respondre a la qüestió plantejada. Segons aquestes definicions, la responsabilitat d’ensenyar, recau sobre el professorat i el personal docent de les escoles, en canvi, a l’hora  d’educar, és la família i la gent més propera a l’infant qui té aquesta responsabilitat.

Tot i que aquesta reflexió està basada amb les definicions mostrades al principi de l’article, cal reflexionar. El raonable, seria ensenyar i educar, atès que si no s'aconsegueixen infants educats serà impossible ensenyar, i això és el que avui genera grans conflictes.

L'educació no només es produeix a través de la paraula, doncs està present en totes les nostres accions, sentiments i actituds. És per això que en tot moment s’ha de tenir en compte que els adults són la referència per als infants, i encara que no sigui de manera conscient els ensenyem més quan no ho tenim planificat, ja que viuen l’experiència i ho aprenen abans.

 

Què hi ha d’innat i què hi ha d’adquirit en el comportament dels nens?



El comportament és l'activitat mitjançant la qual un organisme viu es relaciona amb el mitjà en el qual es troba i a través de la qual desplega les seves possibilitats de control i modificació d'aquest mitjà i d'adaptació al mateix per a la seva pròpia supervivència.

Tot i que s’han realitzat infinitat d’estudis per conèixer com interactuen l’herència i l’ambient en la conducta humana i quin d’aquests dos elements té més pes, encara no es té massa clar.
Alguns estudis realitzats a bessons, ens proporcionen molta informació, ja que hi ha que vivien junts i eren molt diferents, i hi havia altres que inclús estant separats, tenien coses en comú en la seua conducta. El mateix succeïa amb els germans adoptats.

La conclusió a la qual s’arriba és que abans es pensava que la majoria de la conducta estava marcada des d’abans de nàixer, és a dir, teníem un comportament innat, però actualment no es pensa així. Gràcies a les investigacions realitzades, s’ha pogut provar que pot haver-hi factors que siguin innats, però que l’influencia de l’entorn en el que es viu té més pressió.
L’experiència que es tingui una vegada naix una persona, influeix molt en la conducta d’aquest individu i dels que té al seu entorn.




dilluns, 19 de maig del 2014

El procés d’ensenyament i d’aprenentatge

Ensenyar fa referència a les condicions i accions docents externes al subjecte, dirigides a provocar algun tipus de modificació en el seu sistema cognoscitiu o afectiu, mentre que aprendre fa referència les modificacions internes de l'individu.

Per això, en el procés d’ensenyament i d’aprenentatge tenim el paper del mestre que forma part del procés d’ensenyament i el paper de l’alumne que forma part del procés d’aprenentatge.

A continuació, us deixem les definicions d’ensenyar i d’aprendre segons la Enciclopèdia Catalana, per tenir més idea de que tracta aquest article:

-Ensenyar: Comunicar a algú coneixements, teòrics o pràctics (d’una ciència, un art, etc.) donant-li’n lliçons, explicacions, etc.
-Aprendre: Adquirir la coneixença, la pràctica (d’alguna cosa) amb l’estudi, l’atenció.

Segons la definició anterior d’ensenyar podem veure que el mestre, el qual  és l’expert, té uns coneixements i els ha de transmetre a l’alumne. A l’escola als nens se’ls hi ensenya per això els mestres han d’ensenyar als seus alumnes els coneixements que tenen.

Segons l’altra definició anterior d’aprendre podem veure que l’alumne és responsable de que els coneixements que li proporcioni el mestre els assoleixi i obtingui un aprenentatge. Els nens van a l’escola a aprendre els coneixements que li proporcionin els mestres per en un futur transmetre ell els coneixements als seus descendents.

Font: Elena Compañ Poveda. “El modelo sistémico aplicado al campo educativo” (document en línia). Des de Internet a: <http://www.iafalicante.es/imgs/ckfinder/files/PUB_Modelo_sist%C3%A9mcio_ES.pdf>

Universidad de Matanzas. “Enseñar y aprender: conceptos y contextos” (document en línia). Des de Internet a: http://www.bibliociencias.cu/gsdl/collect/libros/archives/HASHd99c.dir/doc.pdf